Geodinámica interna.

La Geodinámica Interna estudia les transformacions de l’estructura interna de la Terra en relació amb les forces que actuen al seu interior, utilitzant técniques de prospecció (técniques geofísiques). Les técniques geofísiques mes frecuents son:

-Análisi de ones sísmiques (Sismología).

-Mesures de GPS de alta presició.

-Estudis geológics estructurals de camp.

-Datació de mostres rocoses.

-Cuantificació de les tases d’erosió en base al contingut isotópic en mostres de roca.

-Simulació computacional de processos.

El avanç mes important en el camp de la Geodinámica Interna ha sigut la aceptació en els anys 1960-1980 del concepte de Tectónica de plaques (Geotectónica).

Agents geodinámica interna.

-Actuen desde l’interior de la Terra.

-Poden produir desplaçaments en contra de la gravetat.

-Solen augmentar el relleu de la superficie terrestre.

-S’originen en el mant superior o en la astenosfera.

-Agents endógens.

1.Agents Magmátics.

Les roques originades per refredament i solidificació del magma es denominen roques ígnees. Si la solidificació es verifica davall de la superficie de l’escorça es parla de plutonisme i les roques resultants formen roques intrusives.

2.    Agents sísmics.

Temblors i terratremols.

Els agents sísmics constitueixen un dels agents que produeixen cambis mes repentins i violents en el relleu terrestre.

Terratremol es un seisme que te poder destructor, va acompanyat de fortes sacudides i de soroll subterrani paregut a trons profunds que es deuen als moviments vibratoris de frecuencia audible de mes de vibracions per segón.

3.    Agents tectónics.

Plegaments.

Son qüalsevol ona pronunciada en les capes d’una roca que resulten de les deformacions plástiques, degut a les presions en el interior de la Terra es caracteritzen com anticlinal i sinclinal.

Falles geológiques.

Son fractures de les roques, els seus costats es desplacen, es produeixen cuant les forces aplicades sobre les roques superen la seua resistencia y es trenquen, les principals falles que es poden trobar son la de tipo Normal, la inversa i la transcorrent u horitzontal.

Epirogénesi o Epirogenia.

Es un procés apacible i conservador de l’estructura; es una evolució.

Els moviments epirogénics de afonament donen lloc a la formació de grans depresions, com la del mar negre i del mediterrani i la conca de Maracaibo.

Orogénesi y orogenia.

Es diu així el conjunt dels processos mijant els cuals es formen les grans cadenes montanyoses. Els moviments orogénics solen iniciarse en els geosinclinals.

Bibliografia.

-Informació extreta de: Wikipedia.

-Imatgens extretes de: Google imatgens.